La flor
Dolça nina d’un poble preciós,
tanta bellesa en un sol ésser,
fragància de l’essència mallorquina,
raïm de la terra divina.
Princesa del Regne de Mallorca,
exquisites flors en ell créixen,
aquesta bonica flor agraciada,
fruit de la sabiduria femenina.
Tan aviat com s’acostar a mi,
ella més aviat partí,
un dia la vaig saludar
i més tard m’hi vaig despedir.
El dia de la seva partida,
dins la trista galera vaig caure,
ella tancar amb la clau
i s’oblidar de mi.
Et reclam vida meva,
torna aquí a obrir-me,
la meva clausura és la mort
i aquesta s’acosta a mi.
Molt poc temps la vaig observar,
el seu encant il·luminava,
tot aquell qui la contemplava,
aquella poesia del indubtable amor.
Les tenebres de la teva distància,
la bogeria d’aquesta galera,
vina a obrir-la bondadosament,
que jo ja no puc més.
.