Llunyania d'amor
La teva llunyania és la meva mort,
el sol ja no brilla a n’aquesta terra,
la teva companyia és la vida que anyor,
la pena, la tristor, les llàgrimes són el meu pa de cada dia.
Dolçes paraules d’amor que el vent esborrar,
dolçes paraules que vares pronunciar dels teus llavis,
aquells dos preciosos pètals que tant vaig anhelar,
els pètals de la vida que hem varen matar.
La meva vida ja no té sentit,
ja no tenc el tressor de la teva companyia,
angelet meu del meu cor,
les muralles de la teva distància,
les flors del teu jardí,
donem un motiu per seguir per aquest camí.
Al teu costat tot era bonic,
tot brillava a la teva dolça mirada,
l’home més feliç jo era,
el més desgraciat som ara.
La mort està aprop,
els meus pulmons ja no actuen,
aire fresc no m’arriba i el meu cor ja no pot córrer,
tant sols camina arrossegant els peus.
La meva vida cau als braços de la mort,
m’has mort reina meva,
tant sols et deman una llàgrima teva,
el dia del meu final,
el dia que rompré les cadenes de la vida,
el dia que podré tornar somriure.
T’estim reina meva,
de la meva felicitat.
0 comentarios